ITINERARI PER VILAFRANCA DE BONANY I SANT MARTÍ AMB GASPAR VALERO
Índex
I. VILAFRANCA
Plànol de la vila de Vilafranca
(Atles de la GEM)
1. Església parroquial de Santa Bàrbara
2. Ca ses Monges
3. Molí Nou
4. La plaça Major
5. La Rectoria Vella
6.Cases del carrer Principal
7.Cases de tipologia popular
8.Ca sa Manescala
9.Escola Pública Es Cremat
10.L'Escorxador.
II. SANT MARTÍ
Vilafranca
Vilafranca és un municipi de la comarca del Pla de Mallorca. D'una extensió de 24 km2, té una població (1996) de 2.190 habitants.
En època islàmica, les seves terres formaven part del districte de Yiynaw Bitra, i les alqueries més representatives de l'actual terme eren Lanzell i Albadellet. En el repartiment que seguí a la conquesta, correspongué al rei Jaume I, el qual cedí l'alqueria Lanzell, a Ramon Saclusa, situada dins terrenys de la parròquia de Petra. Cap a 1242, l'alqueria Lanzell passà a l'orde del Temple, i es denominà Sant Martí de Lanzell. El 1620 el senyor de Sant Martí, Pau Sureda i Campfullós, obtingué permís per poder establir part de la possessió fideïcomesa de Son Pere Jaume amb l'objectiu de fixar-hi població per treballar a les seves possessions. D'aquesta manera sorgí el nucli de població de Vilafranca que, com que feia part de la baronia dels Sureda de Sant Martí, era un nucli franc de tot tipus de contribucions i serveis respecte al Regne, però no en relació als senyors, que exercien la jurisdicció sobre els habitants i percebien drets dominicals. Així i tot, els pagesos tenien avantatges fiscals, com no haver de contribuir a les talles. El 1633 l'historiador Joan Dameto la denomina Vilafranca de Sant Martí. El 1685 s'erigí la vicaria in capite.
Jeroni de Berard, el 1789, descriu així el lloc: "Procede de los predios Leancell y Boscana, que fueron de los Templarios y que después se dieron a la Religión de San Juan de Malta. Fueron, del año 1600 a esta parte, poblando en paraje llano y muy parecido al de Petra con igual simetria, un lugarejo que ya consta de seis calles simétricas y vistosas con sus emparrados todos ellos, que contienen hasta 162 casas, que, aunque pobres, son nuevas y vistosas, una buena plaza al centro de ellas y en disposición de aumentarse más" (Berard, 230). Fins al Decret d'extinció dels Senyorius, de 1811, tot i que el territori vilafranquer s'emmarcava dins el municipi de Petra, de fet i de dret era una vila senyorial dependent de la Cúria baronal de Sant Martí. El 1811 passà momentàniament a dependre de Petra, però el 1813 s'aconseguí la independència municipal, i Pere Rosselló fou el primer batle (P. Andreu de Palma, 30-32).
L'Arxiduc, cap a 1885, descriu breument el poble amb aquestes paraules: "Té 889 habitants i 310 cases, 32 de les quals deshabitades, 13 són de dues plantes i la resta d'una sola, amb portal d'arc de mig punt i quasi totes amb exuberant emparrat a la porta, en particular les que es troben al llarg carrer de l'Església, circumstància que destaca sobremanera en la uniformitat i monotonia general d'aquests indrets del Pla" (Habsburg-Lorena, IX, 544).
El nom de Bonany prové d'una llei de 1916 que marcava l'obligació d'afegir un apel.latiu als pobles d'Espanya que tenien el mateix nom. Atès que el nom complet de Vilafranca de Sant Martí no es mantingué complet, sinó que només en restà la primera part, el reial decret de 27 de juny de 1916 imposà l'afegitó 'de Bonany', tal com avui es coneix.
1. Església parroquial de Santa Bàrbara
Notes històriques
Un antecedent de la celebració de culte a l'actual terme de Vilafranca data de 1444, quan Salvador Sureda obtingué permís perquè un clergue pogués dir missa a l'oratori de Sant Martí. L'any 1631, es beneí la primera església de Vilafranca; era un temple molt petit, amb altar major i dues capelles a cada lateral. El 1685 l'església s'erigí en vicaria in capite i en va ser el primer vicari Miquel Riera. El 1700 es començaren les obres d'un nou temple, perquè el primer havia quedat petit, i s'acabà el 1738. Entre 1935 i 1941, el temple s'amplià, amb l'afegiment del creuer i de l'absis, obra dirigida per l'ermità Agustí de la Mare de Déu del Carme. L'any 1913 el bisbe Pere J. Campins erigí la vicaria en parròquia, i el primer rector en fou Gabriel Riera.
(Notes de P. Andreu de Palma, 37-65; GEM, XVIII, 166- 67; Mas-Ordinas, 32-34).
Descripció arquitectònica i artística
Exterior
La façana presenta un parament llis, amb dues línies d'imposta, i claraboia en la meitat superior, amb testera plana en forma de cornisa. El portal major és barroc, de llinda, amb brancals en forma de pilastres motllurades i entaulament pla amb motllures rectilínies, amb sengles piràmides amb bolla als laterals superiors. El sobreportal presenta un nínxol rematat per una creu que acull una imatge de la titular, santa Bàrbara, amb la torre com a atribut; aquesta escultura és atribuïda a Gregori Herrera Mateu, de la segona meitat del s. XVIII (1).
Damunt la cúpula del creuer, el 1942 s'hi instal.là una escultura del Cor de Jesús, obra de l'escultor Miquel Vadell. El campanar s'aixeca l'esquerra de la façana, i presenta una torre de secció quadrangular, amb finestres d'arc apuntat al cos superior i coronat per una piràmide; data de l'any 1817. A la part superior esquerra de la façana, encara es veuen les marques de dos arquets cegats, segurament corresponents a l'espadanya del segle XVIII.
Davant la façana principal, s'aixeca un monument, obrat el 1985, dedicat a tres clergues vilafranquers il.lustres: el caputxí fra Lluís de Vilafranca (Joan Mestre Oliver), el P. Jaume Rosselló, missioner dels Sagrats Cors, i l'ermità Agustí de la Mare de Déu del Carme (Guillem Font Català).
Al costat exterior de l'Evangeli, entre el campanar i l'actual portal lateral, s'hi trobava el Fossar o es Sagrat, antic cementeri del poble. Es poden observar les restes del portal lateral del segle XVIII, cegat amb la reforma del s XX, i el sòl amb marques de les petjades dels fidels. El portal lateral actual és arquitravat, molt desornamentat.
---
(1) Gregori Herrera Mateu és, en opinió del pare Vilafranca, l'autor
"de la santa Bàrbara per al portal major de l'església de
Vilafranca de Bonany (encara que, amb seguretat, Herrera només visurà
el retaule major, juntament amb Josep Sastre)" (GEPE, II, 322).
Interior
L'interior del temple, presenta
una planta de creu llatina, conformada realment per l'addició d'una planta
de greu grega, del segle XX, sobre una nau de planta rectangular, del segle
XVIII. Té una nau amb coberta de volta de canó de cinc trams,
dels quals el més apropat al creuer ja correspon a l'obra moderna, i
té llunetes. Les capelles laterals són, en total, cinc per cada
costat, de les quals la primera es troba sota la tribuna i la cinquena integrada
com a espai angular del creuer; s'obren a la nau pel corresponent arc de mig
punt. El creuer presenta dos braços transversals i quatre pilars poligonals,
exempts, que sostenen, a partir de les quatre petxines, una cúpula de
base circular, dividida en vuit segments i amb llanternó com a remat.
Cadascun dels quatre angles tenen també coberta de cupuleta amb el corresponent
llanternó i les petxines. Les cobertes dels braços són
de dos trams de volta de canó, dels quals el primer presenta llunetes.
El presbiteri és quadrangular i el retaule major és d'estil barroc,
amb columnes corínties, dividit en cinc carrers i dos cossos, presidit
per la talla de la titular, santa Bàrbara, amb sant Sebastià a
l'esquerra i Ramon Llull a la dreta; als extrems hi ha sant Pere, a l'esquerra
i sant Antoni Abat, a la dreta. En el cos superior, el centre és presidit
per un llenç de la Immaculada i, als laterals, sant Joan Baptista i sant
Jaume. Un escut corona l'entaulament d'aquest cos, amb les armes dels Sureda
de Sant Martí. Com a remat, hi ha un relleu de Crist (1). Mateu Colom
és l'autor de les escultures del retaule major (1776-80), mentre que
la traça és deguda a Jeroni de Berard (GEM, XVIII, 387; GEPE,
II, 54).
L'altar major actualment apareix emplaçat dins l'espai del creuer. A
l'esquerra del presbiteri, s'hi localitza la sagristia; l'estança principal
té planta quadrada i conté, entre d'altres elements, la pica rentamans,
de marbre negre, amb el relleu de la torre de l'escut de santa Bàrbara
i de Vilafranca, i la data de 1885. Hi ha també unes calaixeres modernes,
diverses bacines petitòries amb les curioses imatges representatives,
i també els llenços de santa Cecília, del pintor barroc
Guillem Mesquida; de santa Bàrbara, del pintor Salvador Torres, datat
l'any 1867; de santa Catalina Tomàs, també de Torres, i un altre
de la Mare de Déu de Núria (2). Dins la sagristia, rere l'espai
principal, n´hi ha un altre que acull les calaixeres antigues. Una altra
estança lateral, que servia d'accés a l'antiga escola de nins,
mostra dos llenços referits a la Passió de Crist.
Als peus del temple, hi ha la tribuna del cor, sostinguda per un arc rebaixat; conté un orgue de la casa Amézua de Sant Sebastià. L'escanzell del portal, de pedra, mostra la data de 1804.
__
(1) Anteriorent, hi havia un sant Martí (P. Andreu de Palma, p. 39).
(2) Els llenços de santa Cecília i de la Mare de Déu de
Núria es trobaven a les seves respectives capelles, com documenta un
escrit de l'any 1843 aporta pel P. Andreu de Palma (p. 17).
Capelles laterals
De les capelles laterals, les de l'esquerra o de l'Evangeli són les següents: La primera, acull el baptisteri, amb una pica baptismal moderna, amb la data de 1906, amb cobrepiques de fusta coronat per l'anyell de sant Joan; la pica baptismal antiga se situa a l'esquerra, dins un nínxol obert en la part interior del mur de la façana; la pica és octogonal i mostra la data de 1685. El vitrall de la capella, deteriorat, mostra l'escena del Baptisme de Crist i presenta els escuts dels Sureda Fortuny. A l'esquerra, un portalet condueix al petit espai per tocar les campanes; conserva una curiosa repiseta de pedra per aguantar l'espelma.
La segona capella és la de la Mare de Déu del Carme, que intercedeix davant les Ànimes del Purgatori; mostra l'escut de Salvador Sureda Cotoner, Sanglada i Sureda, senyor de Sant Martí de la segona meitat del segle XVIII. La tercera és la de la Mare de Déu de Lluc, amb pilastres estriades i l'anagrama de Maria al capdamunt; la predel.la mostra una pintura de la Trobada de la santa Imatge a Lluc, obra del pintor local Joan Sastre. La quarta és la de la Mare de Déu del Roser; conté una imatge de la titular i, a l'esquerra, una pintura de Sant Domingo i a la dreta amb una altra de santa Catalina de Sena. El cinquè espai, que correspon a l'angle del creuer, acull el portal lateral.
Les capelles de la dreta o de l'Epístola són les següents: La primera és la de la Mare de Déu del Remei, que apareix en l'escena de la Coronació per part de la Sma. Trinitat, per la qual cosa també és denominada capella de la Trinitat. Compta amb pintures d'Antoni Soldati, de l'any 1786. A esquerra i dreta hi ha sengles pintures de sants trinitaris: sant Felip de Valois i sant Joan de Mata. Atès que l'orde Trinitari es dedicava a la redempció de catius cristians en mans dels moros, apareix dues vegades la bossa amb els diners per pagar el rescat: a les mans del sant de la dreta i al frontal de l'altar. Segons el P. Andreu de Palma, aquesta advocació és deguda al pare trinitari vilafranques Miquel Mestre (p. 45).
La segona capella és la del Sant Crist, amb una urna del Crist Jacent i, a l'àtic, la Santa Faç. La tercera és la de sant Josep, amb retaule barroc presidit per la imatge del titular, que data de l'any 1780; a l'esquerra hi ha una pintura de sant Antoni Abat i a la dreta una altra de santa Llucia; l'àtic conté la imatge de sant Antoni de Pàdua, obra de Mateu Colom, de 1789. La predel.la conté tres pintures: a l'esquerra, l'aturada en la Fuita a Egipte, la mort del sant patriarca, al centre, i el taller de Natzaret a la dreta.
La quarta capella és la de santa Catalina Tomàs, amb una imatge de la titular, de 1795; a la predel.la es troben diversos reliquiaris barrocs, dels quals el de la dreta conté una petita relíquia de santa Bàrbara. A l'esquerra hi ha una pintura de sant Agustí i a la dreta un llenç de sant Francesc de Paula, amb el lema Charitas. L'àtic presenta una pintura amb una escena de la vida de sant Guillem, duc d'Aquitània. El cinquè espai, que correspon a l'angle del creuer, acull la capella de la Mare de Déu Miraculosa, amb escenes pictòriques relacionades amb la seva aparició.
Els braços del creuer mostren, a l'esquerra, la capella Cor de Jesús, que data de l'any 1959, i a la dreta, el Davallament. El braç de l'esquerra, a les llunetes de la coberta, acullen un sant Jordi, a l'esquerra, i un sant Miquel, a la dreta. Els espais angulars del creuer acostats al presbiteri presenten, a l'esquerra, la Immaculada i, a la dreta, la capella del Sagrari, amb un retaule de la santa Cena. Al pilar central més proper al presbiteri, a l'esquerra, es troba la trona, de 1952, de marbre, amb medallons que representen els evangelistes i tornaveu amb pintures al fresc obra de Mn. Llorenç Bonnín.
(Notes de P. Andreu de Palma, 37-65; GEM, XVIII, 166- 67; Guia del Pla, 248-49; Mas-Ordinas, 32-34).
2. Ca ses Monges
Les religioses de la Caritat s'instal.laren a Vilafranca l'any 1895, inicialment a una casa del carrer de Santa Bàrbara, propietat del batle d'aleshores, i el 1900 es traslladaren a l'actual convent. L'edifici se situa al carrer de Santa Bàrbara i fou aixecat a partir de 1897, en un solar cedit per la família Sureda, propietaris de Sant Martí. El 1900 es beneí la primera planta de l'edifici, mentre que la capella, projectada pel marquès de Vivot, Joan M. Sureda i de Verí (1), es consagrà el 1921.
La façana té tres plantes d'alçat. La planta baixa presenta un portal de llinda, presidit pels escuts del matrimoni compost per Joan M. Sureda i de Verí (i Boixadors i Sales) i Bàrbara Fortuny i de Verí (i Sureda i Sales), senyors de Sant Martí, amb la corona marquesal i l'hermini de Grandes de España; una finestra s'obre a cada lateral. El primer pis mostra tres finestres balconeres, mentre que al porxo, s'hi obren tres finestrons apaisats.
L'oratori, situat a la dreta del
convent, és d'estil neogòtic; la façana, molt senzilla,
presenta un mur folrat de pedra viva, amb un portal de llinda i, al capdamunt,
una rosassa atrompetada, amb senzilla motllura exterior i calat gòtic
al centre. L'interior mostra una nau de planta rectangular, sense absis, i amb
coberta de tres trams de volta de creuer. El presbiteri, que ocupa el tercer
tram, respon a un disseny provisional, atès que estava prevista una ampliació
futura; s'aixeca dos graons damunt la nau, i presenta un portal de llinda a
cada lateral. El retaule, també neogòtic, és presidit per
una imatge de la Immaculada, flanquejada per la de sant Josep, a l'esquerra,
i sant Vicenç de Paül, a la dreta. L'alçat mostra un finestral
neogòtic geminat a cada lateral del presbiteri, a manera de tribuna calada.
A la part de la capçalera, rere el retaule, hi ha un vitrall neogòtic
amb l'escut dels Sureda Fortuny. A l'esquerra de l'accés al presbiteri,
hi ha un Sant Crist. Al segon tram de la dreta, hi ha una imatge de la Mare
de Déu Miraculosa, amb dosser neogòtic.
(GEM, XVIII, 167; Mas-Ordinas, 38).
L'interior del convent presenta un vestíbul amb coberta de volta d'aresta, seguit d'un portal de llinda que comunica amb el segon aiguavés, també amb coberta de volta d'aresta; segueix un arc rebaixat i un tram a manera de corredor ample amb coberta de volta rebaixada, en la paret del qual destacam el llenç que representa sant Vicenç de Paül.. A la dreta, després d'un arc rebaixat i un corredor amb un tram de volta, un portal comunica amb l'oratori. La part posterior presenta un corral que acull una coveta de Lourdes
__
(1) Segons la GEM, el disseny de la Capella de les Germanes de la Caritat de
Vilafranca és de Miquel Salvà Llompart -Es Capellà Cànaves-
(Llucmajor, 1855-1918) (GEM, XV, 88).
3. Molí Nou
L'únic molí de vent fariner que es conserva dins el nucli urbà se situa a la cruïlla del carrer de Sant Martí amb el del Molí Nou, a la sortida del poble. El molí era propietat de la possessió de Sant Martí, i deixà de funcionar devers 1915. Segons la Guia del Pla, les seves antenes arribaven als 42 pams de llargària i movien dos jocs de moles, un per blat i l'altre per ordi.
És un molí amb
base-habitatge i torre. La base té un portalet de llinda, molt rústic,
i una cisterneta amb capella a l'esquerra; a la dreta, s'hi obre una portassa
d'arc escarser. L'interior conserva coberta de volta rebaixada. La torre és
de secció circular, amb portal de llinda damunt l'envelador, un finestró
al capdamunt i coberta de teules a un vessant.
(Guia del Pla, 250; Mas-Ordinas, 35).
4. La plaça Major
A la plaça Major es troben una sèrie de cases interessants de Vilafranca, com les de Ca l'Amo en Bernat Rumbande, Ca l'amo Antoni de s'Estany o Cas Capellà Mateu, i la Casa de la Vila.
Ca l'Amo en Bernat Rumbande és
una casa amb façana de tres plantes d'alçat i dos portals de llinda,
i una portassa a l'esquerra; al primer pis, hi ha tres finestres balconeres,
mentre que al porxo, hi ha cinc finestres apaisades sobre una barana ornamentada.
La Casa de la Vila és una construcció d'estil regionalista, de
tres plantes d'alçat, amb portal de llinda i dues finestres a cada costat,
a la planta baixa. El primer pis mostra dues finestres als extrems i un balcó
amb tres portals, amb l'escut del poble al capdamunt del portal central. El
porxo presenta pilars quadrangulars oberts a un corredor en el qual s'obren
tres portals.
5. La Rectoria Vella
Se situa al C/ de l'Església, 12. És una antiga casa que habità el vicari de l'església i, des de 1913, el rector. Es construí a un solar que la família Sureda va cedir a l'església. Té façana de dues plantes d'alçat, amb les obertures modificades; el portal, actualment de llinda, era antigament d'arc rodó, i encara mostra unes interessants dovelles. A l'esquerra, vora un portal modern, hi ha un finestró atrompetat i, més amunt, les restes del que era un rellotge de sol. Al primer pis hi ha tres finestres. A l'interior, en destaca la volta del primer aiguavés, on figura l'escut dels Sureda.
6.Cases del carrer Principal
Al C/ Principal, núm. 12, s'aixeca la casa denominada Ca l'amo en Jaume de s'Hostal, que acollia un dels hostals de la vila. Actualment la casa apareix dividida en dues propietats; té façana de dues plantes d'alçat. Es nota la marca del possible portal forà d'arc rodó. La part de la dreta mostra portal de llinda i una portassa més a la dreta. La segona planta presenta dues finestres amb ampit, la de l'esquerra xapada per la divisió de la casa, i a la volada conserva unes interessants teules pintades.
Una altra casa remarcable d'aquest carrer és la coneguda amb el nom de Cas Metge Vell, ara Can Ferragut, situada al núm. 5. Té tres plantes d'alçat i portal de llinda. Presenta la típica decoració en forma de façana amb referit o aterracat en panells quadrangulars, que alguns autors inclouen dins l'estil modernista. Amb el nom del Metge Vell era conegut Guillem Joan Galmés Sastre, després nomenat fill il.lustre del poble. Va tenir un paper important en la lluita contra l'epidèmia del grip, l'any 1918.
7.Cases de tipologia popular
Vilafranca conserva diverses cases de tipologia popular, construïdes la majoria al llarg de segle XVIII i XIX. Al carrer de la Unió, 17, hi ha una d'aquestes cases tradicionals, amb un parral davant la façana, portal de llinda i una petita portassa a la dreta, baixa, i d'arc rebaixat. Al carrer de l'Església hi ha una altra casa popular, identificada com a Can Ramon Gran (Mas-Ordinas, 32), amb dues plantes d'alçat, molt baixes, amb portal rodó i el finestró al capdamunt; mostra paredat irregular, .
Al carrer del Vent, hi ha una altra casa tradicional, amb dues plantes d'alçat, i portal rodó, amb una carrereta enjardinada davant; mostra paredat irregular i coberta de dos aiguavessos.
8.Ca sa Manescala
Fou la casa on nasqué Joan Mestre Oliver, conegut amb el nom religiós de Fra Lluís de Vilafranca (1770-1847). La casa se situa al carrer dedicat a aquest fill il.lustre del poble. Té tres plantes d'alçat i portal forà d'arc rodó, amb carcanyol; damunt el portal, hi ha una finestra balconera; el porxo mostra tres finestrons.
Fra Lluís de Vilafranca fou historiador, bibliòfil i religiós caputxí. Fou bibliotecari dels caputxins de Palma i intel.lectual il.lustrat, amic de Jovellanos i de Joan Ramis, entre d'altres. L'any 1835, amb l'exclaustració dels convents, es retirà a la Casa dels Venerables de Palma. Després, establí la seva residència a Vilafranca, on morí.
9.Escola Pública Es Cremat
Se situa al carrer de Joan Miró, cantonada amb el carrer de ses Escoles. Fou projectada l'any 1927 per l'arquitecte Guillem Forteza, i s'inaugurà el 1930 en època del batle Antoni Gayà Rosselló. L'edifici ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions, la darrera el 1993. La façana presenta un bloc central amb tres arcs de mig punt i tres columnes de tradició jònica, flanquejades per sengles obertures de llinda, amb les corresponents pilastres adossades, també de tradició jònica, als extrems. Als laterals hi ha sengles blocs quadrangulars de dues plantes d'alçat.
10.L'Escorxador.
Se situa al carrer de l'Escorxador. Té un disseny regionalista, de principis dels anys 1930, amb lateral de dues plantes d'alçat, amb tres finestres planes a la planta baixa i tres finestres d'arc rodó al primer pis, més alta la central, i amb un ampit corregut que uneix les tres obertures. El coronament és una testera mixtilínia, neobarroca, motllurada, amb tres hídries o cadufes com a remat. Fou reformat l'any 1998.
Bibliografia
ANDREU DE PALMA DE MALLORCA, P.
Vilafranca de Bonany. Un passeig històric pels seus carrers antics i
nous
Palma: La Esperanza, 1935 (2ª edició: OCB de Vilafranca, 1997)
AUTORS DIVERSOS
Guia del Pla de Mallorca
Palma: Consell de Mallorca-Mancomunitat del Pla, 1994
BERARD, J. de
Viaje a las villas de Mallorca (1789)
Palma: Ajuntament, 1983
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Palma: Promomallorca, 1989-98
Gran Enciclopèdia de la
Pintura i l'Escultura a les Illes Balears
Palma: Promomallorca, 1996-98
HABSBURGO-LORENA, L. S.
Las Baleares por la palabra y el grabado. Vol. VIII: Mallorca (parte especial)
Palma, 1992
MAS BARCELÓ, G.; ORDINAS
GARAU, A.
Guia dels pobles de Mallorca: Vilafranca de Bonany
Palma: Hora Nova, 2000
MASCARÓ PASSARIUS, J.
Corpus de Toponimia de Mallorca
Palma, 1964
NICOLAU BAUZÁ, J.
Vilafranca de Bonany, notas históricas.
Palma: Gràfiques Miramar, 1978
ROSSELLÓ VAQUER, R.
Vilafranca abans d'esser Vilafranca
Palma, 1995
TOMAS, Bartomeu
Guia ecociclista de Vilafranca de Bonany i voltants
Palma: Entorn, 1999
Sant Martí d'Alanzell (Vilafranca)
Les cases de Sant Martí d'Alanzell -o Lanzell- es troben a un poc més d'un quilòmetre al sud del poble de Vilafranca de Bonany, per la carretera de Felanitx a Vilafranca (PMV-5111), a l'altura del quilòmetre 6'5, vora l'entreforc de la carretera Porreres-Vilafranca (PMV-5101).
L'itinerari des del poble ens
condueix pel carrer de Sant Martí, en direcció sud. Passam pel
Molí Nou i sortim del nucli urbà. Immediatament, la carretera
travessa el torrent de Boscana, un afluent del torrent de Na Borges. A l'esquerra,
a l'hectòmetre 1, apareix el pou Viguet; es tracta d'un pou antiquíssim,
d'època islàmica; presenta parets laterals gruixades i coberta
o capella de volta de canó, lleugerament apuntada, amb una boca amb arc
de la mateixa forma. Més endavant, a la dreta, dalt d'un turó
cobert d'alzines i ullastres, es troben els molins de la Pleta de Sant Martí;
són dos antics molins de vent, que la tradició els atorga també
amb funcions de vigilància; es troben a vint metres de distància
un de l'altre i foren emprats un per a moldre gra per al consum humà
i l' altre per al bestiar (GEM, XVIII, 167). A la dreta del creuer de carreteres
s'alcen les imponents cases de Sant Martí d'Alanzell.
L'Arxiduc, cap a 1885, en fa aquesta descripció: "Una bona carretera
flanquejada per moreres condueix des de Vilafranca a Sant Martí, amb
sa majestuosa casa que es veu prest en una elevació després de
passar uns polls. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb un escut en el qual
es representa Sant Martí donant a un captaire part de sa capa; davall
pot llegir-se la data de 1736. La casa mostra un front de cinc finestres, una
capella a la part dreta i una ampla estança, la coberta de la qual sostenen
set arcs escarsers que reposen sobre pilastres octogonals, que delimiten un
espai central del qual arranca una còmoda escala; davall d'aquesta apareixen
l'any 1746 i una estatueta de santa Bàrbara. Un afegit turriforme en
un cantó de l'edifici dota a aquest d'una planta addicional; veiem aquí
un rellotge de sol, i les restes de finestres coronelles avui cegades; en la
part alta, una torreta amb una campana" (Habsburg-Lorena, IX, 545).
Notes històriques
La possessió de Sant Martí d'Alanzell, antigament una de les més importants de Mallorca, ocupava els terrenys que en la dominació musulmana eren de les alqueries Alanzell i Albadellet, a més d'alguns altres rafals (Llabrés, 17). Després de la conquesta de 1229, en el repartiment formà part de la porció reial. Segons la GEM, "és citada en el Llibre del repartiment de Mallorca, en què figura com a propietat de Ramon Saclusa" (XV, 397). Alguns anys després, cap a 1242, l'alqueria Alanzell passà a mans del potent orde del Temple, que la convertí en cavalleria feudal i li donà el nom de Sant Martí d'Alanzell. Després que els templers foren dissolts definitivament el 1314, el rei Sanç de Mallorca la disputà als successors dels templers, els cavallers santjoanistes; el 1318 el rei Sanç la donà, a canvi de 500 lliures i d'un cens anual de 10 lliures al seu tresorer, Nicolau de Santjust (Nicolau Bauzà, 23). Segons J. M. Bover, el fill de Nicolau, Guillem de Santjust, en 1391 vengué la possessió a Arnau Sureda per 3.000 lliures (Bover, 358), però, sembla que fou el batle de Mallorca qui posà en vénda la finca, a instàncies dels creditors de l'esmentat Guillem (GEM, XVIII, 159). La branca dels Sureda que compraren la finca es titularen de Sant Martí, en honor a la propietat que en detentaven.
Un dels senyors més coneguts de Sant Martí fou Salvador Sureda Safont (1415-1495), fill d'Arnau, cavaller famós pel seu torneig amb el cavaller català Francesc Vallseca, celebrat a Nàpols en presència del rei Alfons el Magnànim l'any 1444. El seu lema era una furera (canastrell que duia una fura per caçar conills) amb un escrit que deia "Dins és lo qui'l pren" (Valero, 212-213). Aquest lema es convertí en part de l'escut dels Sureda de Sant Martí, reproduït en nombroses ocasions en aquest casal.
Salvador Pau Sureda, nebot de l'anterior, en fou l'hereu; a l'inventari que manà fer de Sant Martí l'any 1495, hi consta la capella, "amb un retaule del Davallament de la Creu, obra de Flandes, que té a una banda Sant Martí i a l'altra santa Bàrbara" (Rosselló Vaquer, 1995: s/p). El 1501, el rei Ferran manà al procurador reial de Mallorca, Gregori Burgues, que Pau Sureda sia investit en el feu de Sant Martí, és a dir, que "prestant jurament de fidelitat dit Sureda sia investit de nou en el feu segons la forma acostumada que fou posar un anell d'or a la mà de dit Sureda" (Rosselló Vaquer, 1995: s/p). L'any 1535 el propietari de Sant Martí era Pau Sureda de Sant Martí. En el cadastre de 1575 apareix com a propietari Salvador Sureda, amb un patrimoni al voltant de Sant Martí, incloent-hi Son Pere Jaume, Lanzell i Boscana, que arribava a 36.000 lliures. El fill de l'anterior, Pau Sureda de Sant Martí i Campfullós (1571-1650) fou el fundador del poble de Vilafranca anomenat precisament de Sant Martí abans del nom modern de Vilafranca de Bonany, quan el 1620 establí part de la possessió de Son Pere Jaume. El 1708, en plena Guerra de Successió, Francesc Sureda de Sant Martí i Safortesa fou nomenat pel rei Carles III d'Àustria marquès de Vilafranca, títol que no fou revalidat fins el 1760, pel nét de l'anterior, Salvador Sureda de S. M. i Cotoner.
Damià Ferrà-Ponç recull detalladament dos inventaris del segle XVIII; del de 1748, quan el propietari encara era Francesc Sureda, aporta la informació següent: "tenia cases de senyors i d'amos. Les primeres, luxosament moblades i amb nombroses pintures religioses, tenien molí de sang, torre, clastra, capella, amb un retaule de sant Martí, i celler, amb setze bótes congrenyades, amb una cabuda total de 415 somades. A les cases hi havia l'arxiu de la família i de la cavalleria de Sant Martí. La possessió era dedicada a vinya i a conreu de cereals i lleguminoses, amb 136 quarterades de sementers. Tenia dos horts, denominats l'hort Gran i l'hort Menor, ambdós amb casa i sínia. Era un gran centre ramader i d'aviram amb 354 ovelles, 155 cabres, 67 porcs, 38 muls, 21 cavalls, nou bous, dues someres, 134 gallines i 25 indiots". De l'inventari de 1791, quan la possessió era dividida en Sant Martí Major i Sant Martí Menor, ambdues propietat del noble Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, n'extreu que "el casal d'aquesta possessió tenia torre, celler, molí de sang i capella, amb un oli dedicat a sant Martí. Era dedicada a vinya i a conreu de cereals. Hi havia guardes de 300 ovelles i 29 porcs. Sant Martí Menor era arrendada a part" (GEM, XV, 398). Per altra banda, un costum curiós de transhumància eguina tenia lloc durant els segles XVII i XVIII: "era costum que el bestiar cavallí de la possessió de Sant Martí al final de setembre fos traslladat a la finca de l'Àguila, a la marina de Llucmajor, fins al començament del mes de maig" (GEM, XVIII, 161).
El fill de Salvador Sureda de S. M. i Cotoner, Marià Salvador Sureda de S. M. i Desbrull, morí en 1805 sense successió directa, i la possessió de Sant Martí passà als Sureda de la línia dels marquesos de Vivot (Bover, 383-89), entre els quals destacam Joan Sureda i Boixadors i Joan Miquel Sureda i de Verí, darrer marquès de Vivot. El 1863 apareixen documentades Sant Martí de Baix (142 Ha de superfície) i Sant Martí de Dalt (141 Ha). En la dècada de 1900, el marquès de Vivot, Joan Miquel Sureda, plantà devers 100 quarterades de ceps americans a Sant Martí, però les noves vinyes foren destruïdes per una plaga de míldiu el 1915 (GEM, XVIII, 163). Després de la mort de Joan Miquel Sureda (1912), la possessió passà a una de les seves filles, Bàrbara Sureda Fortuny. La seva neboda, Pilar Montaner Sureda, filla de Pere de Montaner, comte de Peralada, heretà la finca, i es casà amb Vicenç Ferrer de Sant Jordi i Truyols, comte de Santa Maria de Formiguera. Actualment el propietari de Sant Martí és el fill dels anteriors, Joan Miquel Ferrer de Sant Jordi i Montaner.
Descripció de les cases
La façana principal
La façana principal té alçat de tres plantes, orientada
a migjorn. El portal forà és d'arc rodó adovellat; s'aixeca
davant una rampa empedrada i apareix coronat per un espectacular relleu de sant
Martí; el que fou bisbe de Tours apareix representat com a cavaller en
la característica escena de donar part de la seva capa a un pobre. En
l'angle inferior esquerre del conjunt escultòric hi ha l'escut dels Sureda
de Sant Martí, que mostra l'alzina surera típica del llinatge
Sureda, més l'afegitó de la furera de Salvador Sureda de Sant
Martí Safont. En concret, l'escut data de 1736, és quarterat i
mostra les armes dels llinatges Sureda, Zaforteza, Desbrull i Olesa, corresponent
a Francesc Sureda.
A la dreta de la façana hi ha un bloc més elevat, que possiblement era la torre de les cases, amb tres plantes d'alçat, amb un portal de llinda que comunica a una estança quadrangular sostinguda per un arc diafragma apuntat, característic del gòtic primitiu, amb restes dels permòdols que sostenien la coberta. A l'altra banda de la façana principal, hi ha un volum més rústic, amb una escala exterior que comunica a un portal de llinda. Les obertures que constitueixen les finestres de la façana es distribueixen un tant irregularment,destacant les quatre del primer pis, una a l'esquerra del portal i tres a la dreta, com també les quatre del segon pis, una a l'esquerra del portal, l'altra damunt i les dues restants a la dreta. Dos lledoners joves guarneixen la part dreta del frontis.
La clastra
El portal forà comunica a un vestíbul que mostra coberta de volta d'aresta, amb una clau de volta amb l'escut dels Sureda i dues fureres. Un arc rebaixat condueix a un pòrtic amb set arcs rebaixats, sostinguts per pilars octogonals de base ampla i capitells motllurats (6 pilars exempts i dos adossats als laterals); la coberta de la porxada és de volta d'aresta. L'entrada a la clastra es realitza a partir d'aquesta porxada. La clastra és rectangular i distribueix les diferents estances de les cases. A la banda esquerra, a ponent, hi ha l'ala arquitectònica més antiga, possiblement del segle XIV, amb dos portalets rodons adovellats i restes d'una finestra gòtica cegada, que potser fos un portalet elevat, amb bocell; segons tradició oral, s'hi localitzava la presó dels templers; en tot cas, es troba ben documentat que s'hi trobava la cúria i la presó de la baronia (P. Andreu de Palma, p. 120). Més al nord, un poc a la dreta, hi ha la casa dels amos, amb entrada per un portal rodó adovellat; l'interior mostra una sala amb dues columnes circulars i, més a la dreta, la cuina pagesa, amb pinte.
Novament a la clastra, més a la dreta de la casa dels amos, l'alçat arriba a les tres plantes, amb el porxo amb finestrons rectangulars apaisats, mentre que una porxada de tres arcs rebaixats dóna accés a l'escala de la planta noble. En aquesta porxada es conserva un carro destinat a ser tirat per bous, i diverses peces de ceràmica romana, com àmfores i una interessant peça que servia de llum de vaixell. Sobre l'arc central de la porxada, hi ha un relleu que representa santa Bàrbara, amb l'escut dels Sureda Zaforteza i la data de 1746. En el lateral de la dreta, hi ha tres arcs rebaixats, cegats, on destaca el portal de la capella, coronat per un escut quarterat amb les armes dels Sureda, Fortuny, Verí i Verí. En el centre de la clastra, cap a la dreta, hi ha un coll de cisterna de planta circular, amb un bastiment de ferro forjat amb relleus de caps de drac, possiblement neogòtic.
La capella
La capella o oratori de Sant
Martí té entrada des de la clastra per un portal de llinda, amb
brancals amb secció de columna embeguda, de tradició tardobarroca
(finals segle XVIII), obert en el lateral de ponent, o de l'Epístola,
de la capella. La planta de l'oratori és rectangular; a l'esquerra, als
peus de la nau, hi destaca un portal gòtic, amb arc conopial i decoració
floral, coronat per l'escut quarterat dels Sureda, Zaforteza, Desbrull i Olesa,
i en el centre de l'angle conopial, l'escut dels Sureda amb un àngel.
En els carcanyols protegits per bocells, hi ha sengles relleus de la furera
heràldica. La coberta de la nau mostra un enteixinat de fusta, mentre
que la del presbiteri és de volta estel·lada, amb una clau amb
la furera, policromada. L'alçat de la nau mostra rajoles ceràmiques
amb les estacions del Via Crucis.
El presbiteri mostra un sòl amb rajoles medievals, mentre que l'altar
se sosté amb columnetes procedents d'antigues finestres coronelles. El
retaule de l'altar és barroc inicial, amb la data de 1637; és
presidit per una pintura que representa sant Martí com a bisbe de Tours,
amb mitra i bàcul, fent el miracle de la ressurrecció d'un nin;
més amunt, a l'àtic, apareixen les imatges de sant Sebastià,
la Immaculada i santa Bàrbara; el retaule és obra de Gaspar Oms
II (1598-1648). Segons la GEPE, "la vocació naturalista i un incipient
clarobscurisme (segurament inspirats en pintura valenciana evidencien el desig
del pintor de posar-se al dia, tot i que preval el llast de la tradició.
L'equilibri compositiu i un bon control del dibuix també indiquen el
bon quefer de l'artista" (III, 370). Rere el presbiteri, hi ha la sacristia,
un espai quadrat amb coberta de volta d'aresta amb la clau que mostra l'escut
dels Sureda. A la paret de la dreta, hi ha un petit lavatori, amb un conjunt
de rajoles policromes que representen la Mare de Déu de Bonany. S'hi
conserva un escrit de 1923 on el bisbe de Mallorca concedeix la categoria d'oratori
semipúblic a la propietària d'aleshores, dona Bàrbara Fortuny,
marquesa viuda de Vivot.
Escala i interior de la planta noble
L'escala que de la porxada de tramuntana de la clastra condueix a la planta noble de les cases és d'escaire i apareix adossada als murs de la construcció; té dos replans i una naia o replà superior, més gran, i compta amb passamà de fusta; en l'alçat dels murs laterals mostra dos escuts pintats, amb les armes dels Sureda i de Bàrbara Sureda Fortuny (i Verí Verí). En el replà superior de l'escala, en el mur d'entrada a la sala, es conserven els escuts dels participants en el torneig de Nàpols de 1444, a més d'un elm i una llança.
El replà o naia de l'escala comunica, a partir d'un portal de llinda, a la sala principal de la casa dels senyors. Té planta quadrangular i mostra un alçat elevadíssim, amb coberta d'embigat de tres trams, amb dues grans jàsseres transversals. Al lateral de llevant, hi ha una galeria amb set arcs rodons. Les parets mostren diverses relacions cronològiques dinàstiques o religioses, com la llista de papes, de reis de Polònia, de grans mestres de l'orde de Malta o de dignitats religioses franciscanes. A la paret de llevant, a la dreta, podem observar un mapa o croquis de la finca de Sant Martí, del segle XIX, fet a escala 1:5.000, com també un quadre de santa Isabel, i dues vitrines amb restes antics, com urnes funeràries. Entre el mobiliari, remarcam un braser de fusta, amb centre en forma de ribell ceràmic.
En aquesta sala, a la dreta, es conserva un important retaule gòtic, obra de Rafel Mòger, de la primera meitat del segle XV; presenta cinc carrers, cadascun amb la representació d'una santa figura, que, d'esquerra a dreta, són: sant Joan Baptista, sant Pere, la Mare de Déu, sant Andreu, i l'arcàngel sant Gabriel. L'àtic mostra Déu Pare, amb el franciscà sant Bernardí a l'esquerra, i una santa màrtir a la dreta.
A la dreta de la sala, hi ha la sala de la torre, de planta quadrada, amb una foganya amb elements gòtics provinents d'una altra construcció, potser de les cases de l'Àguila de Llucmajor, similar a una altra foganya que es conserva a Can Vivot de Palma; hi ha també dos quadres que representen els grans mestres de Malta, Rafel i Gabriel Cotoner (s. XVII), i dues Immaculades.
A l'esquerra de la sala gran hi ha el menjador, amb la corresponent taula i la vaixella de ceràmica, a més de mobles antics, com una calaixera procedent de la Seu de Mallorca; conserva també una interessant balança dita de "pes de rei", és a dir, que servia de balança model.
Quartera, celler i façana de llevant
A la dreta de la porxada de l'escala de la planta noble, hi ha l'entrada als graners; un arc ogival comunica amb un vestíbul o estança amb coberta de dos trams de volta d'aresta. Aquest espai, mitjançant un arc rebaixat, comunica amb l'estança agrícola enominada Quartera, un graner cobert amb quatre trams de volta d'aresta i arcs rebaixats de separació; a l'esquerra hi ha un arc ogival, mentre que a la dreta, hi destaquen uns grafits amb dibuixos que representen sants, cavallers, pagesos, dimonis, etc, potser del segle XIX.
De la Quartera, passam un altre
arc rebaixat i, a l'esquerra, trobam l'escala que davalla al celler. Aquest
espai, enorme, té dues naus amb sis trams de volta d'aresta per cada
nau (en total, dotze trams), separats per pilars de secció quadrada,
reforçats recentment amb ciment. Les bótes congrenyades desapareixeren
fa dècades; segons l'Arxiduc, cap a 1885, hi havia "un enorme cup
de fusta, semblant a una enorme bóta congrenyada, que descansa sobre
21 pilastres de marès" (Habsburg-Lorena, IX, 545). Al fons del celler,
hi ha una estança, amb pujada per una escala de cinc graons, que és
la formatgera; presenta volta de canó i mostra una premsa de formatge.
Pujam novament a la Quartera, i sortim per un arc rebaixat a la façana
de llevant. Des de l'exterior d'aquest lateral, observam una important galeria
o llotja situada en el primer pis, amb set arcs rodons, amb columnes de tradició
toscana i balustrada, d'estil barroc italianitzant, possiblement de la segona
meitat del segle XVIII. A la banda dreta de la façana lateral, cap al
nord-est, hi ha un arc apuntat que condueix al cup del vi, que comunicava internament
amb el celler. Aquest lateral de llevant s'aixeca davant una esplanada amb pins
alts, centralitzada per una sínia que presenta la roda de fusta i els
cadúfols; la sínia és un element decoratiu, ja que aquest
espai era destinat a era de batre.
Façana de ponent
Si ens situam a l'esquerra de la façana principal, un portal rebaixat comunica amb una carrera lateral on s'aixeca la façana oest, la més antiga que es conserva. Hi destaquen cinc contraforts i un portal rebaixat que comunica amb la casa dels amos. Al fons, al lateral nord, hi ha un corral abandonat, restes de porxos i corrals i, adossat a la façana, un coll de cisterna octògon a la base i circular en la boca.
Bibliografia
BOVER, Joaquim M. (1850)
Nobiliario mallorquín. Palma, 1983
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Palma: Promomallorca, 1989-97
Gran Enciclopèdia de la
Pintura i de l'Escultura
Palma: Promomallorca, 1996-97
HABSBURG0-LORENA, L. S.
Las Baleares descritas por la palabra y el dibujo (Vol. IX)
Palma: Sa Nostra, 1992.
LE SENNE, Aina
Canamunt i Canavall (p. 44-49)
Palma: Moll, 1981
LLABRÉS, Jaume
"Sant Martí de Vilafranca, BIC monumental". Revista El Mirall
núm. 30. Palma, 1989
MONTANER ALONSO, Pedro de
"Las franquicias de una baronía mallorquina: Sant Martí d'Alanzell".
BSAL núm. 45. Palma, 1989
NICOLAU BAUZÁ, J.
Vilafranca de Bonany, notas históricas.
Palma: Gràfiques Miramar, 1978
ROSSELLÓ VAQUER, R.
Vilafranca abans d'esser Vilafranca
Palma, 1995
SEGURA, M.; VICENS, J.
Possessions de Mallorca. Vol. I. Campos: Teix, 1988 (3a)
("Sant Martí, la gran possessió de Vilafranca", p. 39-43)
TOMAS, Bartomeu
Guia ecociclista de Vilafranca de Bonany i voltants
Palma: Entorn, 1999
VALERO MARTÍ, G.
Palma, ciutat de llegenda Palma, 1995
Gaspar Valero i Martí
Agraïments: Jaume Català, Joan Miquel Ferrer de Sant Jordi, Catalina
Sans, Jaume Sansó, Ajuntament de Vilafranca, Rector de la parròquia
de Santa Bàrbara de Vilafranca, Monges de la Caritat, propietaris de
les cases ressenyades.